LLEGENDA DE LA FONT VELLA
Fa molt temps hi havia una vegada una noia jove, bonica, educada i dolça,
de divuit anys, que sempre anava a la Font Vella a buscar aigua. Ella vivia a
les Borges Blanques, al bell mig de la plaça de la vila i la font li quedava a
un quilòmetre de casa seva. Cada dia ella anava a buscar aigua amb el seu
càntir.
Un dia molt calorós d’estiu estava esgotada i va decidir descansar davall
de l’ombra d’un oliver. I va dir:
-
Ho
donaria tot perquè la font estigués al mig de la plaça del poble!
De sobte, va aparèixer un noi ben plantat i vestit, que li digué:
-
Què
estaves pensant davall de l’oliver?
-
Pensava
que ho donaria tot si la font estigués al mig del poble! – ella respongué.
-
Jo et
portaré la font allà on tu vulguis, si a canvi em dones el que jo vull! – li va
contestar el noi.
-
I què
vols? – digué ella.
-
Vull
la teva ànima!
-
Però
tu qui ets? – va dir tota espantada.
-
El
dimoni!!! – ell respongué.
La noia no gaire convençuda va acceptar el tracte però amb la condició que
l’endemà la font estigués a la plaça. El dimoni va dir-li que necessitava dues
nits per poder-ho fer. I així van tancar el tracte.
L’endemà es va penedir del que havia fet i ràpidament va anar a visitar al
senyor rector del poble. Li explicà el que havia passat i ell li digué:
-
Durant
tot el dia has de repetir: “Sia per sempre beneït i lloat el Santíssim
Sagrament de l’Altar, i la Puríssima Concepció de Maria, concebuda sens pecat
original”. D’aquesta manera aconseguiràs que el dimoni desaparegui.
Ella així ho va fer. El dimoni al sentir les paraules sagrades, es va
espantar i va marxar a corre cuita i finalment el tracte no es va complir. La
font quedà allí on estava, ben lluny del poble.
I des d’aleshores la Font Vella continua estant
situada a un quilòmetre de les Borges Blanques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada