Al segle XVI es van acabar les obres del campanar de Santa Maria , però quan estaven traient les bastides es van adonar que el campanar seguia creixent sol, sense que ningú hi fes cap obra.
A Vilafranca tothom es va espantar molt perquè si no parava de créixer arribaria un dia que el campanar seria tan alt que cauria.
Hi havia un sastre molt espavilat que es deia Jaumet, i va tenir una molt bona idea.
Amb moltes feines va lligar a dalt de tot del campanar una cinta que arribava fins a terra.
Però a la nit, per la humitat que hi havia , la cinta es va encongir un pam. La gent es va tornar a espantar molt i si no arriba a ser perquè l’Ajuntament fa un ban demanant serenitat, Vilafranca es queda buida.
Des d’aquell dia Vilafranca es va fer famosa perquè tenia un campanar que tant creixia com s’encongia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada